Des de la Societat de Pescadors Esportius Ribagorçana acceptem qualsevol mesura o iniciativa que sorgeixi i/o pugui servir per millorar la pesca en general i amb tota la seva transversalitat i, sobre tot, la pesca al riu Noguera Ribagorçana i al Coto de Pesca Intensiva d'Alfarràs, NR-12.
Fa uns dies a
charge.org, per part d’un grup de pescadors, van iniciar una petició de “Control del
furtivismo en el coto de Alfarrás, río Noguera Ribagorçana”, al que
donem ple suport, tot i que, des de la SPE Ribagorçana, ampliarem als quatre problemes que tenim actualment i que passem a descriure.
- El futivisme, sens dubte és un dels més importants, tots els pescadors veiem que la vigilància actual destinada per l'administració a aquest afer, no és, ni de a prop, la necessària, l'adequada i l'efectiva per lluitar-hi. Per tant, demanem que les autoritats competents en matèria de vigilància i control que ho facin a qualsevol pescador que es trobi al riu, i facin un esforç per dedicar el temps de vigilància que requereix els Cotos de pesca en general, però principalment el Coto d'Alfarràs, NR-12, el que més afluència té de tot Catalunya i mante la major pressió pesquera.
Futivisme - Pescant a la nit des del Pont Vell d'Alfarràs, a ple dia rastre d'esquers prohibits. - Els Corb marins, el segon en importància diríem que per tots els pescadors d'arreu, sobre tot els de truita, son aquestes aus que després de tot l'esforç que fem des dels Clubs de pesca, per minimitzar el problema, amb foragitaments i altres mesures ineficaces, es fa molt feixuc veure com aquestes aus de color negre, com el futur dels peixos dels nostres rius, van disminuint i deteriorant la quantitat de truites als rius de forma exponencial, malmatent les repoblacions, les freses i l'alevinatge natural de molts rius. Per tant, demanem que les autoritats competents en aquesta matèria, que siguin més coherents, amb unes aus que res aporten als rius de Catalunya, ja que en molts casos, les repoblacions només serveixen per alimentar-los a ells, amb un cost molt elevat i diners que surten quasi tots, dels propis pescadors, en taxes finalistes, de llicencies, tiquets de pesca, etcètera.
A l'hivern es poden veure molts vols de corb marins com aquest, amb un màxim de fins a 100 ejemplars diariament menjant al Coto d'Alfarràs. - Les deixalles, d'uns anys ençà, anem veient com els marges de corriols, camins i rius, es van embrutant dia rere dia de deixalles, que persones poc o nul respectuoses amb el medi ambient, son capaces de deixar en qualsevol racó o en mig de qualsevol lloc. La SPE Ribagorçana tenim més o menys al mig del Coto d'Alfarràs NR-12, una zona de pic-nic, terme municipal d'Algerri, que sempre havíem anomenat "les barbacoes", no per casualitat sinó perquè hi eren, fa uns 6 anys però, el vandalisme i el perill d'incendi, pel mal us que si podia realitzar, es va creure que no pagava la pena tornar a reposar les barbacoes destruides, per tant, es van enderrocar i retirar, deixant només les taules i bancs de formigó, aptes per unes 48 persones, en 8 taules de 6 persones, amb un parell de contenidors a menys de 20 metres de les taules, però cada dia hem d'estar retirant de sobre o sota les taules, ampolles, llaunes, bosses de brossa, de menjar, papers, etcètera. Per tant, demanem que les autoritats competents en aquesta matèria, facin el que calgui per vigilar que festes, reunions, àpats, trobades, etcètera que en facin l'ús al que està destinat aquest espai d'esbarjo i pic-nic, i se'ns ajudi a fer divulgació amb cartells, o els mitjans que siguin necessaris, perquè tothom sigui conscient que està en un paratge natural i que cal preservar i gaudir, amb mesura i, sense deixar-hi el rastre actual.
Deixalles en qualsevol lloc, inclòs fora del contnidor, o a les taules. - El trofeu, podeu pensar, a què ve això del trofeu, ens explicarem, molts pescadors venen d'arreu de Lleida, Catalunya, Espanya i del Mont, a pescar al Coto d'Alfarràs, NR-12, i en molts casos son per la gran quantitat de truites de grans dimensions que hi ha, truites d'entre els 60 i fins a més de 90 centímetres, son el somni de molts pescadors que fan cents o milers de quilometres per venir, amb la possibilitat de pescar una d'aquestes truites, i pensareu que fan amb elles? doncs bé, fer-se una o varies foto/s amb una truita a les mans és tot el que volen, poder guardar el record d'un trofeu, que serà l'enveja d'altres pescadors, però, sempre hi ha un però. No tothom sap o pensa en aquest moments el que suposa fer una/es foto/s a una truita d'aquestes dimensions, ni sé's conscient de la lluita i l'esforç que ha realitzat fins arribar l'interior del salabre, sí pesquem sense mort, (sense arponet a l'ham) cosa que és molt menys lesiva per qualsevol peix, però una foto/s d'una truita d'aquestes fora de l'aigua, no haurien d'esser més de 5 o 6 segons, i després necessitarà un temps de recuperació imprescindible, per tornar a nedar amb les condicions optimes. Per tant, demanem a tos els pescadors que facin tot el possible per tenir les truites trofeu el menys temps possible fora de l'aigua, i que abans de deeixar-les anar, les mantinguin amb moviments suaus avall i amunt amb la corrent a la boca, per que s'oxigenin el més aviat possible, esperant que siguin elles les que optin per marxar.Seguirem fent publicacions, esteu alerta.
