Blog dels Pescadors del Ribagorçana

Aquest blog, serà el nostre medi de comunicació amb socis i simpatitzants pescadors, que com nosaltres gaudeixen de l’esport de la pesca, convertint-lo en una passió.

Arxiu del blog

dimarts, 20 d’abril del 2010

Ens quedem sense joves al mon de la pesca?

Hola pescadors, aquest cap de setmana la Federació Catalana de Pesca Esportiva i Càsting ha celebrat el 12e Campionat de Catalunya Salmònids Joventut 2010 Mosca – Llençat, al Coto Ribagorçana.
Amb la participació de un total de 12 pescadors, 1 de la província de Barcelona  i 11 de la província de Lleida, i sense participació de Tarragona, ni Girona, ens hem d’adonar que si els pescadors grans estem desencisats, per tota la problemàtica del mon de la pesca, (una part important degut a la actual política d’aquest Departament de Medi Ambient), que no ha estat, ni està, favorable al pescador, amb els nois i joves que haurien de ser el futur de la pesca, no es menys i cada cop costa més que s’impliquin en la pesca esportiva al riu, cosa que no passa per exemple al mar, que estan pujant, (quina sort te el mar de no dependre d’aquest Departament).
Quantes canyes s’han quedat ja en un racó? Probablement, no sortiran mai més al riu, es una llàstima que no s’estigui produint un natural relleu generacional en la pesca, essent així, tampoc hi serà ni amb modalitats, ni amb cultura de pesca esportiva, ni res.
És molt trist que un avi no pugui deixar el llegat i l’herència del gaudiment i la saviesa de molts anys de grans jornades de pesca, per que la continuí el seu net.
Al menys a mi no em podran prendre el meu record, i recordaré m’entres visqui, el que em van ensenyar del mon de la pesca el meu avi i el meu pare, naturalment jo després he redirigit cap a una vesant més esportiva i sostenible però, els nostres fills i nets ni això podran fer, aquella canya heretada del meu avi que va ser la meva primera canya, i que tants records te per mi, no serà més que un vell estri per els meus nets.

Quina sort van tenir ells de no viure aquesta mort sobtada, pot se no dels rius, però sí segurament dels pescadors de riu.
Amb aquesta política, sembla que no tardarà, en que tindran més importància animals o plantes, que les pròpies persones, on arribarem! que deia el meu avi “Lo Fallanca”, i va dir el meu pare “Pepito” i ja començo a dir jo.
Serà que em faig gran. 
paco